Més que un envàs de plàstic.
“Aquest hivern semblava que hauria de ser més fred que els altres anys”, pensa en Pere mentre encaixa els ferros per muntar la seva parada. Els matins no són tant freds com anys enrere, fins i tot els guants que havia comprat a en Ramon, el seu veí en el mercat, els guarda a la furgoneta, ara el fred del ferro ja no li repel als dits, tret d’algun matí que ha plogut. Aquesta bonança de temps ha vingut per quedar-se, “és evident que tots tenim part de culpa” pensa en Pere, mentre aconsegueix muntar l’estructura metàl·lica en el seu espai del mercat.
A prop de la seva parada dues senyores amb bosses plenes d’envasos esperen impacients que estigui enllestida la màquina de retorn d’envasos de plàstic que els bescanvia per uns vals de cèntims d’euro. Ja fa quasi dos mesos que cada dimarts L’Associació de Marxants de les Comarques Gironines ha col·locat aquesta màquina de manera provisional en el Mercat de Lloret i amb el val dels diners els poden utilitzar en les parades del Mercat i en les botigues associades a l’Associació de Comerciants de Lloret.
La màquina queda aixecada a dos pams del terra i per accedir-hi s’ha de pujar una petita rampa que compensa el desnivell. Un cop es posa en funcionament, en Dani, el responsable de la màquina, ajuda a la primera senyora a pujar la rampa. De la bossa va traient els envasos que un per un introdueix en el forat de la màquina, quan ja ha introduït tots els envasos l’enginy fa el procés i expedeix un paperet per valor d’uns cèntims d’euro. La senyora amb parsimònia recull el paper de la ranura, el mira amb deteniment, esbossa un petit somriure en veure els cèntims impresos, el plega, obre la cremallera del moneder i l’introdueix a la butxaqueta. El moneder fosc sembla un abisme, si no fos per unes minúscules monedes de cèntims que brillen al fons i que ara queden cobertes pel paperet. No fa gaire mesos aquest moneder albergava més monedes i de ben segur que el paper no hagués cabut. Mentre tanca la cremallera, mira fixament a en Dani, amb uns ulls brillants i li diu que avui amb aquests diners menjarà pa de debò.
L’altre senyora, inquieta, ja té un peu posat a la rampa, i just quan l’altre li passa pel costat enfila amb ganes i segueix el mateix procediment. Mentre introdueix els envasos, pensant en veu alta i somrient, com si cada envàs que afegeix fos una esperança per persones necessitades que coneix, però sense mirar a en Dani, va dient que avui estarà de sort ja que coneix a més gent que vindrà a retornar els envasos i amb els vals que reculli, i els pocs diners que pugui afegir ella, podrà comprar fruita i verdura per un matrimoni de gent gran que coneix. Més tard passa per la màquina i li ensenya a en Dani una bossa plena de fruita i verdura, l’agraïment li desborda un somriure i unes llàgrimes li salten dels ulls.
La Isabella té nou anys i ja fa dies que ha anat acumulant en una bossa les ampolles de plàstic, el seu pare li ha dit que els guardi perquè les bescanviarien per diners, encara no sap quan li donaran, però amb la bossa plena va fent càbales de les coses que podria comprar. L’imaginari d’un nen dona per molt i està convençuda que té un tresor. El seu pare li ha explicat perquè serveix la màquina de retorn i la seva finalitat. Sortint del col·legi la passa a buscar i junts van fins al mercat carregats amb una bossa plena d’ampolles de plàstic, plena d’il·lusions per la Isabella i plena de conviccions pel seu pare. Contenta amb els cèntims compte les opcions que té per comprar alguna cosa i se’n recorda del que li ha explicat el seu pare així que decideix comprar una planteta florida per la seva mare. Ja està pensant amb els envasos per la setmana vinent, diu que li comprarà una altra planta per la seva iaia i l’altra setmana, per la seva germana.
– Veus Papa! - Mentre li ensenya la planta- Ara sí que ajudem al planeta!
“No hi ha millor manera de tancar el cicle” pensa el seu pare.
Aquesta acció ambiental ha fet aflorar i ha cobert una necessitat, ha donat esperança, ha creat solidaritat i generositat, ha refermat les conviccions, ha generat sinèrgies pels negocis i ha descobert altres maneres d’ajudar a les persones, a les microempreses i al medi ambient , una acció en la que tots hem sortit guanyant.
Associació de Comerciants Lloret
Amb el suport de: Associació de Marxants de les Comarques Gironines, RECIRCULA, PIMECOMERÇ AJUNTAMENT DE LLORET DE MAR
