Des de l'Associació de Comerciants hem cregut convenient presentar una sèrie de consideracions per tenir en compte en la activitat urbanística de Lloret i que afecten al comerç. Aquestes consideracions responen a una sèrie de necessitats, inconvenients, millores, propostes de futur, que poden beneficiar a l'activitat comercial com un eelement necessari en la nostra població.
El comerç com element integrador de la ciutat ha de tenir la seva importància alhora de promoure millores així com la implantació de nous projectes. El comerç simbolitza l’activitat econòmica de Lloret que s’adapta al model de sostenibilitat econòmica que Lloret necessita.
El comerç és un sector que ha patit la desertització del Nucli urbà, on es concentra la majoria de l’activitat econòmica de la població, fet que ha provocat la falta de continuïtat i diversificació comercial. La falta d’habitatges ocupats durant tot l’any provoca una merma amb sectors com l’alimentari on han anat desapareixen petits locals dedicats a alimentació fresca ( carnisseries, peixateries, fruiteries, etc..) per contra ha proliferat un altre tipus de comerç destinat a un públic estacional. Aquesta desertització de la població necessita un plantejament que podria ser a través d’un Pla d’Habitatge que ajudaria a promoure l’edificació en la població abans de fer-ho en altres zones. Donar preferència a la promoció d’habitatges dintre de la zona urbana en comptes de altres zones de la població. De la mateixa manera es podria crear un fenòmen similar a la Gentrificació com fenomen urbanístic i social i que comporta un procés de canvi que pateixen moltes ciutats, quan en els barris industrials i populars comencen a instal·lar-s’hi gent amb un poder adquisitiu més alt, la conseqüència directe és que hi ha un període de restauració d’edificis, nous comerços i restauració, el que comporta un canvi social, cultural i econòmic del barri o zona.
El comerç perifèric amb formats mitjans i grans d’alimentació comença a tenir una certa incidència amb els hàbits dels consumidors, aquests formats principalment d’alimentació dibuixen una nova forma de competència que fins fa poc no estava establert i pot modificar certs hàbits de conductes alhora de consumir a l’extraradi en detriment a al botiga del barri. Per altra banda, aquest comerç perifèric permet a les quasi 42 urbanitzacions que envolten Lloret donar la possibilitat de proveir-se amb facilitat, sense la necessitat d’acostar-se a barris o al centre.
El comerç fomenta la cohesió urbana d’acord amb la Carta de Leipzig sobre Ciutats Europees Sostenibles, les ciutats han de avançar en cohesió territorial i aconseguir els objectius de la sostenibilitat urbana. Les ciutats han de fer polítiques de desenvolupament d’acord amb aquest acord que té el compromís exprés de cada Estat membre. Ratificat posteriorment en la Declaració Final de la Reunió Informal dels Ministres de Desenvolupament Urbà de la Unió Europea, celebrada a Marsella, en data 25 de novembre de 2008 la citada Declaració en torn del tema de la ciutat sostenible es determina la necessitat d’un enfocament urbà de les polítiques públiques i realitzar un desenvolupament urbà integrat, cohesionat i sostenible.
El comerç com actiu important en les ciutats compactes que fomenta la mateixa comunitat europea i en la que Lloret com a ciutat compacte ha de preveure l’activitat comercial, i de quina manera es pot incentivar la millora d’aquesta activitat.
El comerç com element en necessari en l’ Urbanisme Comercial, i cada cop ha de ser més important que les ordenacions urbanes contemplin l’impacta comercial sobre tot el territori. L’ Urbanisme comercial com a fenomen comú a tots els països desenvolupats i són també comunes les causes que l’originen, les quals van lligades a la transformació de la distribució comercial. La incidència de formats al voltant de la població, queda palès en el cas de Lloret que l’evolució de les estructures urbanes han afectat a les relacions entre la ciutat i el comerç, motiu pel qual, es pot afirmar que l’evolució de les estructures urbanes està lligat a l’evolució de les estructures comercials.
El Comerç pateix la mobilitat o els inconvenients de la mobilitat en la nostra població, tenint en compte que la majoria de l’activitat econòmica es concentra en el centre i la majoria de població resideix fora del Nucli Urbà, la necessitat del cotxe és un element que es fa necessari alhora de moure’s des de altres zones cap al centre, on com diem es concentra la principal activitat econòmica. En aquest cas la necessitat d’aparcaments propers a les zones comercials ajudarien a dinamitzar molt més l’activitat comercial. El reclamat aparcament del Passeig Verdaguer, la necessitat de recuperar l’aparcament del Blanca Aurora serien necessaris per donar molta més activitat econòmica.
El comerç és un element dinamitzador de la relació social entre els habitants de Lloret, però el fet que sigui un element que comporta intrínsicament aquesta dinamització, també és necessari la planificació de zones de relació social. Actualment hi ha el corrent del Placemaking que pretén planificar dissenyar i gestionar els espais urbans. Aquests espais han de promoure una relació social a través d’activitats per la salut, potenciar la felicitat i el benestar, entre altres activitats.
El comerç necessita altres motors comercials per potenciar la seva activitat, el cas del Mercat Municipal com edifici comercial és una necessitat per activar-ho, repensar-ho i crear un motor comercial que sigui un reclam econòmic i emblemàtic tant per la zona com del municipi.
El comerç necessita de l’activitat turística al igual que tot el que envolta aquesta activitat aporta dinamització econòmica a la població , però el turisme crea una estacionalitat que de moment el comerç, com altres activitats econòmiques queda ressentida durant uns mesos. La necessitat de buscar alternatives per dinamitzar econòmicament la població a més de l’activitat turística del municipi. Un alternativa podria donar-se a través d’una acció supra-municipal per accions econòmiques en les que Lloret es pugui beneficiar amb un sector en concret ( agrícola, fitosanitari, tecnològic, etc.. similar a Medicon Valley a Dinamarca i Suècia ) a la zona de la Comarca de La Selva ( Maçanet, Vidreres, Sils..)
El comerç ha de trobar noves eines que l’ajudin a millorar, ja sigui incentivant la creació de nous establiments com també poder dotar zones de millora urbana a través dels BID’s ( Busines Improvement Districts ). Que han tingut molt bona acceptació des de fa molts anys, sobretot en els països anglosaxons però que s’ha estès a altres països amb molt bons resultats per les zones on han executat aquests sistema. Tot i que actualment és de difícil implantació amb la regulació actual, en el futur la seva implantació serà un sistema que canviarà la gestió dels pobles i ciutats, com ja ha estat succeint en les ciutats que s’han implantat.
